Calle 13: "Algun dia es venjaran"

El grup puertoriqueny Calle 13 denuncia la matança de dofins amb el videoclip de la seva cançó"Muerte en Hawaii".

Els representats de la música urbana llatina per excel·lència, René Pérez Joglar i Eduardo Cabra, sorprenen creant polèmica amb les imatges del videoclip d'una de les canços del seu darrer album "Entren los que quieran".

En el clip es pot veure a René Pérez (conegut amb el sobrenom de Residente) corren de la mà d'una noia per una platja ídilica mentre són atacats amb bombes.

Després d'una llarga persecució hi ha una escena en la que un dofí de peluix apunta amb un fusell el cap de René i el mata. El videoclip acaba amb la frase "1 año, 23.000 delfines muertos. Algún día se tenían que vengar".

El videoclip es va estrenar el 10 de juliol de 2011 fent consciència de la gran quantitat de dofins que moren anualment per culpa de l'home. La banda defensa a aquesta animals i denúnica la brutal persecució que pateixen fins ser caçats. 

Moby Dick, la llegenda

El nord-americà Herman Melville publicà el 1851  una novel•la que narrava la travessia d’un balener.
En el moment que es va publicar aquesta obra no va tenir cap èxit comercial de ventes  ni de públic degut al seu caràcter enciclopèdic: amb extenses i detallades descripcions de la caça de les balenes durant el segle XIX i la vida marinera de l’època.
Anys després la història es mundialment coneguda fins arribar a fer-se diverses pel•lícules, musicals i sèries de televisió basades en la novel•la.

Els protagonistes de l’obra de Melville són una balena blanca (catxalot), que rep el nom de Moby Dick;  i  la tripulació de l’embarcació balenera Pequod dirigida pel capità Ahab. Aquest, obsessionat per donar caça a la bèstia que el va deixar sense cama, comença una interminable persecució de la balena que causava desastres a tots i cadascun els baleners que anteriorment l’havien intentat capturar.
L’obra de característiques èpiques està inspirada en un article publicat al 1839 per una revista nord-americana, Knickerbocker, titulat Mocha Dick o la balena blanca del Pacífic: una pàgina d’un diari manuscrit. Escrit per l’explorador Jeremyah N. Reynolds, narra l’enfrontament real de baleners amb un catxalot albí conegut com Mocha Dick, prop de l’illa de Mocha, a Xile.  Igual que Moby Dick va escapar innombrables vegades dels seus caçadors durant més de 40 anys, fet pel qual tenia diversos arpons incrustats en el seu dors. Els baleners explicaven que atacava furiosament, embastin els vaixells, perforant-los i bolcant-los, matant així als mariners que s’atrevien a enfrontar-s’hi. Segons el mariner que va explicar la història que es publicà a la revista va ser necessari reunir baleners de diferents nacionalitats per matar a Mocha Dick. 
En l’article Reynolds, basant-se en les observacions de primera mà, descrivia a l’animal com “un vell catxalot, d’espectacular mida i força...blanc com la llana” el qual tenia el cap ple percebes que li donaven un aspecte rugós. La seva respiració era molt particular segons Reynolds i sovint es tractava d’un animal massa dòcil que s’atrevia a nedar al costat dels vaixells que posteriorment intentaven  capturar-lo, responia amb ferocitat, però, quan l’atacaven els baleners.
Al 1838 Mocha Dick va ser mort per un balener, tenia diversos arpons incrustats al cos.

Moby Dick, Mocha Dick... no són més que els testimoni d'un incalculable nombre de balenes i catxalots que han patit l'atac dels baleners per ser caçats i perseguits fins ser matats.

Objectiu: salvar el dofí blanc xinès

Un grup ecologista de Hong Kong ha posat en marxa un banc d'ADN amb la intenció de salvar l'espècie del dofí geperut de l'indo-pacífic i en concret la varietat genètica del dofí blanc xinès, també conegut com dofí rosa.

La població actual d'aquests individus és de 25.000 exemplars que habiten al delta del riu Perla. Els experts alerten que el nombre ha disminuit de manera considerable en els darrers anys a causa de la sobrepesca, l'augment del tràfic marítim, la contaminació de l'aigua i el desenvolupament coster.

En un intent de frenar aquesta tendència, la Fundació per la Conservació del Parc Oceànic de Hong Kong s'ha unit amb una universitat xinesa per crear un banc d'ADN, una investigació encaminada a desenvolupar un projecte d'investigació genètica.

"Esperem oferir a la comunitat científica una plataforma estandaritzada d'anàlisis genètic per avaluar la sostenibilitat de la població de dofins blancs", afirma Judy Chen, presidenta de la Fundació.

"Les dades recollides proporcionaran una important referència als governs de la regió pel desenvolupament d'estratègies per a la conservació d'aquests dofins"afegeix Chen.  Les mostres biològiques d'aquests dofins en perill seran enviades al banc d'ADN.

Segons la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa tant els dofins blancs xinesos, únics pel seu color rosat caràcterístic, com els de la resta de l'espècie de dofí geperut de l'Indo-Pacífic es troben greument amenaçats pel perill d'extinció.

Font

Fòssils de sirènids al Pirineu

El dia de 10 de gener el grup d'investigadors Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa van fer públic el descobriment de la més àntiga i completa col·lecció de fòssils de sirènids al Pirineu Aragonès.

Els fòssils trobats daten de 45 milions d'anys enrere i en total s'han recuperat fins a 550 restes entre els que destaquen tres cranis, un d'ells en perfecte estat de conservació. Les excavacions dels jaciments, situades al Geoparc de Sobrarbe, han estat diriges per la investigadora de Arosaurus, Ainara Badiola, en col·laboració de Jesús Cardiel Lalueza, responsable del Museu Paleontològic de la localitat i descobridor dels jaciments.

La trascendència de la troballa dels sirènids del Geoparc radica en que es tracta dels dugònguids més antics d'Europa i han sigut trobats en domini pirinenc, que durant l'eocè constituïa una braç de l'oceà Antàrtic.

Precisament es tracta d'una àrea que disposava de poques dades paleontologues d'aquesta mamífers marins, a excepció dels fòssils de Catalunya, ja que la majoria d'aquests animals s'han trobat a la zona ocupada llavors pel gran mar de Tetis.

Els sirènids formen un grup de mamífers aquàtics totalment hervivors que s'alimenten de plantes aquàtiques i herves marines, fet que, unit al seu aspecte ha contribuit que popularment se'ls coneixi amb el nom de "vaques marines".

En el passat, es tractava d'uns animals molt abundants, àmpliament distribuits des de l'oest Àtlàntic fins les costes euro-asiàtiques i africanes.



Font

Llibertat pels dofins del Ferrol

Després de dos dies barats a la ría del Ferrol,  els 10 dofins comuns (Delphinus delphis) van aconseguir, ahir, tornar a mar obert gràcies a l'ajuda d' ecologistes de la Sociedade Galega de Historia Natural .

Els dofins, cinc adults i cinc cries,  van ser abistats per primera vegada el 16 de gener sobre les 3 de la tarda a la cala gallega de A Malata. La manada, desorientada, es va encallar a la cala i tres de les cries van arribar a quedar barades a la riba. Els ecologistes, que van treballar durant hores a l'aigua per intentar reconduir-los de nou cap al canal de sortida, han criticat l'actuació dels tripulants de la Guardia Civil de Mar com a incívica i no cooperativa.

A última hora de la tarda del mateix dia els dofins havien avançat cap a una zona d'aigües netes més pròxima a la bocana de la ría. Des de la SGHN opinen que van aconseguir sortir a la nit i tornar al seu hàbitat de mar obert, quan el tràfic marítim va disminuïr.

Juan da Silva, un dels coordinadors de la Sociedade Galega de Historia Natural, ha explicat que el dofí comú és espècie pelàgica, que habita en aigües profundes i acostuma a buscar les costes quan algun dels membres del grup es troba fertit o malalt.  El grup d'ecologistes ha apuntat que es desconeixen els motius pels quals la manada va quedar barada però  que tot i s'orienten perfectament en mar obert prop de la riba els costa orientar-se.

Curs a l'Oceanogràfic

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València ofereix una sèrie de cursos relacionats amb els animals marins anomenats Els cursos de l'Oceanògrafic, coordinats pel Departament d'Educació del CAC.

L'oferta dóna la possibilitat de participar en un curs de Maneig i manteniment de mamífers marins dirigit a totes aquelles persones que estiguin interessades en ampliar els seus coneixements sobre mamífers marins i el manteniment d'aquests en un medi tancat.  El curs té una durada de 20 hores i se celebrarà la setmana del 7 a l'11 de maig de 2012 de 16.00 a 20.00 h.

Per a més informació podeu consultar el web del CAC.

Flipper, l'ambaixador

Si hi ha algun ambaixador dels dofins, i dels cetacis en general, aquest és Flipper.

L'any 1964 neix la primera sèrie protagonitzada per dofins reals. Aquesta producció de 88 capítols és emesa per la NBC als Estats Units l'any 1964; en poc temps arribà arreu amb una gran acollida  i nombroses reposicions en molts països,  convertint-la en un èxit durant els tres anys que va durar.
La sèrie, coneguda també com "Mi amigo Flipper", estava protagonitzada pels dofins entrenats per Ric O'Barry i els seus dos fills. Rick O'Barry (nascut el 1941) va capturar i entrenar cinc femelles de dofins mulars (Tursiops truncatus) que van ser utilitzats per la gravació de la sèrie i donar vida a l'entranyable Flipper. El protagonista de la sèrie va provocar una gran conmoció entre el públic donant a conèixer aquest simpàtic animal a través de simpàtiques aventures que van enamorar a molts.

La producció i emissió d'aquesta sèrie va prodüir un gran rebombori, creant un autèntic boom de captura i manteniment de dofins en instal·lacions zoologiques com a reclam turístic. En pocs anys la construcció d'aquaris es va triplicar així com el nombre de dofins en captivitat.
Aquests fets, que per una banda donaven a conèixer aquests animals desconeguts pel públic fins llavors, per una altra, van provocar una onada de preocupació popular pel benestar d'aquests cetacis.

Després de la mort d'un dels seus dofins, O'Barry no va tardar en denunciar  les fatals conseqüències de la captivitat i canviar l'entrenament de dofins per combatre el captiveri. Tant és així que creà Dolphin Project, una organització internacional dedicada a l'alliberació en el medi natural de tots els dofins i balenes capturats.